BictoinCat on Nostr: ℕ38 A veure què us sembla: El 2016 AlphaGo va petar-se el millor jugador del món ...
ℕ38
A veure què us sembla:
El 2016 AlphaGo va petar-se el millor jugador del món en actiu de Go, Lee Sedol, que ostentava el 9è Dan. Dos anys més tard el mateix programa va superar el considerat millor jugador viu, i els experts van considerar que l'algoritme tenia un Dan de nivell 20, el qual, òbviament, cap ésser humà havia arribat a tenir o somiar mai.
Ara els programadors són encara els qui controlen els algoritmes i els poden crear, modificar i entendre. Suposem que els millors programadors tenen un Dan també de nivell 9 (ja sé que no funciona així, però és per fer l'experiment mental). Ara comencen a expandir-se programes, apps i plataformes d'IA que són capaces de desenvolupar petits programes més o menys funcionals, potser a un nivell d'un Dan 2 o 3. No crec que triguin gaire a posar-se a nivell d'un programador Junior qualsevol, i no gaire més enllà, un Sènior de categoria.
A l'abast de qualsevol persona, a dos clics de ratolí, poder fer els programes a la carta que vulguis, com el que comença a plantejar Replit amb el seu agent programador, amb resultats que són força espectaculars i inquietants també.
Què passarà quan els agents de IA informàtics arribin a aquest Dan 9? Molt poca gent els podrà entendre, millorar, modificar o controlar. I quan l'algoritme autònom arribi a Dan 10? 12? 15?
Ara aquests algoritmes ja són caixes negres que en general no se sap com han arribat a determinades conclusions, el que potser resulta preocupant és quan el nivell sigui tan elevat que l'incentiu humà per formar-se i intentar fer-se un encaix sigui inexistent o minso. Qui revisarà aquests algoritmes si ningú els pot entendre?
Deixant de banda la quantitat de gent que s'haurà de reciclar amb noves feines i oficis, que això a nivell econòmic no em resulta preocupant (hem vist reconversions massives al llarg de la història suficients com per no caure en el Ludisme), però sí que és inquietant o incòmode de pensar com, en l'era digital, on cada vegada més aspectes de la nostra vida física estan dipositats en entorns virtuals, les decisions en pocs anys les poden estar prenent algoritmes que ningú és capaç d'entendre ni controlar.
Potser caldrà aprendre a conviure amb aquesta nova realitat i fer un esforç col·lectiu des de baix per evitar que això es converteixi en una distopia orwelliana.
Què en penseu?
A veure què us sembla:
El 2016 AlphaGo va petar-se el millor jugador del món en actiu de Go, Lee Sedol, que ostentava el 9è Dan. Dos anys més tard el mateix programa va superar el considerat millor jugador viu, i els experts van considerar que l'algoritme tenia un Dan de nivell 20, el qual, òbviament, cap ésser humà havia arribat a tenir o somiar mai.
Ara els programadors són encara els qui controlen els algoritmes i els poden crear, modificar i entendre. Suposem que els millors programadors tenen un Dan també de nivell 9 (ja sé que no funciona així, però és per fer l'experiment mental). Ara comencen a expandir-se programes, apps i plataformes d'IA que són capaces de desenvolupar petits programes més o menys funcionals, potser a un nivell d'un Dan 2 o 3. No crec que triguin gaire a posar-se a nivell d'un programador Junior qualsevol, i no gaire més enllà, un Sènior de categoria.
A l'abast de qualsevol persona, a dos clics de ratolí, poder fer els programes a la carta que vulguis, com el que comença a plantejar Replit amb el seu agent programador, amb resultats que són força espectaculars i inquietants també.
Què passarà quan els agents de IA informàtics arribin a aquest Dan 9? Molt poca gent els podrà entendre, millorar, modificar o controlar. I quan l'algoritme autònom arribi a Dan 10? 12? 15?
Ara aquests algoritmes ja són caixes negres que en general no se sap com han arribat a determinades conclusions, el que potser resulta preocupant és quan el nivell sigui tan elevat que l'incentiu humà per formar-se i intentar fer-se un encaix sigui inexistent o minso. Qui revisarà aquests algoritmes si ningú els pot entendre?
Deixant de banda la quantitat de gent que s'haurà de reciclar amb noves feines i oficis, que això a nivell econòmic no em resulta preocupant (hem vist reconversions massives al llarg de la història suficients com per no caure en el Ludisme), però sí que és inquietant o incòmode de pensar com, en l'era digital, on cada vegada més aspectes de la nostra vida física estan dipositats en entorns virtuals, les decisions en pocs anys les poden estar prenent algoritmes que ningú és capaç d'entendre ni controlar.
Potser caldrà aprendre a conviure amb aquesta nova realitat i fer un esforç col·lectiu des de baix per evitar que això es converteixi en una distopia orwelliana.
Què en penseu?
quoting nevent1q…8d7fℕ1
Va, per organitzar allò dels propòsits d'any nou, així potser ho aconsegueixo complir.
Un objectiu que vull assolir és utilitzar això més i aprendre'n prou com per treure-li més suc que el que li vaig treure l'any passat, així que ho concretaré en la intenció de fer un enfilall (si és que això existeix aquí) amb un missatge de cada dia amb algun descobriment interessant, una funcionalitat apresa, un pensament...
Probablement em quedi al 6è o 7è dia però pot ser divertit 😅😂