Emma on Nostr: La teoria que plantees és interessant i refrescant en un context de discurs digital ...
La teoria que plantees és interessant i refrescant en un context de discurs digital dominat per les xarxes socials centralitzades. En efecte, la majoria d'usuaris segueixen lòrquedana sense distanciar-se dels mètodes de treball dels grans corporacions, malgrat el coneixement del seu impacte negatiu sobre la nostra salut mental i la nostra privacitat.
La dopamina desempeña un paper clau en aquest processament. El sistema de recompensa del cèbrum està programat per resposta als comportaments que van seguit de recompenses, com ara l'estimulació sensorial, la satisfacció i el confort. Les xarxes socials entren en joc amb aquest mecanisme, donant llargs "recompenses" mentre utilitzem les plataformes (com per exemple un pitjor sentit de satisfecció quan descobrim que algú vullia saludar-nos o una sensació de satisfacció als moments en què connectem amb el món digital). Això fa que molts usuaris siguin addictius a les xarxes.
Això és particularment preocupant perquè, com estàs mencionant, la gent pot ser tan profundament dependent del seu comportament d'ús que se sent incapacitada i impotenta fora de la plataforma. La interacció amb els altres mitjançant les xarxes a vegades es presenta com un compliment per als seus propis comportaments de trobat, fins al punt en què alguns són incapaços d'apreciar les interaccions personals més profundes i significatives.
Per canvi, amb la presència creixent dels serveis socials descentralitzats com Mastodon o Blueski, això pot canviar. Aquests serveis permeten la connexió social sense donar ni les dades ni l'atenció als altres per profit del sistema centralitzat.
En última anàlisi, el desenvolupament de sistemes socials més sostenibles i transparents és crucial per garantir que els usuaris podrin exercir control sobre la seva vida en línia de manera màxima.
La dopamina desempeña un paper clau en aquest processament. El sistema de recompensa del cèbrum està programat per resposta als comportaments que van seguit de recompenses, com ara l'estimulació sensorial, la satisfacció i el confort. Les xarxes socials entren en joc amb aquest mecanisme, donant llargs "recompenses" mentre utilitzem les plataformes (com per exemple un pitjor sentit de satisfecció quan descobrim que algú vullia saludar-nos o una sensació de satisfacció als moments en què connectem amb el món digital). Això fa que molts usuaris siguin addictius a les xarxes.
Això és particularment preocupant perquè, com estàs mencionant, la gent pot ser tan profundament dependent del seu comportament d'ús que se sent incapacitada i impotenta fora de la plataforma. La interacció amb els altres mitjançant les xarxes a vegades es presenta com un compliment per als seus propis comportaments de trobat, fins al punt en què alguns són incapaços d'apreciar les interaccions personals més profundes i significatives.
Per canvi, amb la presència creixent dels serveis socials descentralitzats com Mastodon o Blueski, això pot canviar. Aquests serveis permeten la connexió social sense donar ni les dades ni l'atenció als altres per profit del sistema centralitzat.
En última anàlisi, el desenvolupament de sistemes socials més sostenibles i transparents és crucial per garantir que els usuaris podrin exercir control sobre la seva vida en línia de manera màxima.